Tu, nascut de l’opulència,
no riguis, resta mut.
Fes la penitència que et pertoca
per no afanyar-te,
per no fer espatlla amb nosaltres.
Plora només per tu,
en solitud,
lluny de crits i brunzideres.
Perquè nosaltres,
ni monarques ni vassalls,
els oprimits,
ja haurem plorat abans,
també per tu,
que no trepitjares sender
ni t’afanyares en combat.
Per això, en aquell dia,
el de la de llibertat,
no diguis pas que hi eres.
(de POEMES ORFES)
