Si tremoles, aquosa,
te de taronja!
De la nit els ulls, de la tarda els llavis,
així tinc, a casa, un espai sense cap llàgrima.
(de "I UNA ESTAMPA DE BRUIXABLANCA")
dissabte, 2 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LLETRES, PENSAMENTS... I MÉS LLETRES
2 comentaris:
Se compreendi bem, intuo o timbre do teu poema e deixo-me tocar delicadamente na alma!
Beijinhos
BIA
El goig d'estimar algú desitjat és tocar el cel amb la punteta dels dits...........
Publica un comentari a l'entrada