Et veig adolescent,
sobre les carenes... per les tosses,
com una musa púber i blanca abrigada de neu d’hivern,
I així saltirones al conjur de les llunes
i els teus cristallets de llum, reblerts de tendresa,
cabriolen, ara, de nit,
sobre el llom, fet d‘aigua lusa,
de la meva muntanya.
(de "POEMES ORFES")
dissabte, 2 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Salvador...Quines paraules!!
Ao abrigo das intempéries da vida, encontro a tua companhia no sonho e na "il'lusió".
Senhor da montanha d'água lusa...
Tu vinhas a caminho quando a mágoa me dilacerava...
Chegaste enfim e ofereces-me a leveza e a profundidade de um sentir correspondido!
Cabriolemos na liberdade da il'lusion do jogo de querer, na luz que os nossos olhos irradiam!
T'abraço muito ternamente
BIA
É poesia...poesia...o Sentimento!
Cabriolemos na luz da alegria!
Molt bonic....!
Publica un comentari a l'entrada