Et veig adolescent,
sobre les carenes... per les tosses,
com una musa púber i blanca abrigada de neu d’hivern,
I així saltirones al conjur de les llunes
i els teus cristallets de llum, reblerts de tendresa,
cabriolen, ara, de nit,
sobre el llom, fet d‘aigua lusa,
de la meva muntanya.

(de "POEMES ORFES")