TREBALLAR? Sí, PERÒ NOMÉS PER A ENRIQUIR L'ÀNIMA, NO PAS LA BUTXACA...

dissabte, 2 de maig del 2009

Si tremoles, aquosa,
te de taronja!
De la nit els ulls, de la tarda els llavis,
així tinc, a casa, un espai sense cap llàgrima.

(de "I UNA ESTAMPA DE BRUIXABLANCA")

2 comentaris:

BIA ha dit...

Se compreendi bem, intuo o timbre do teu poema e deixo-me tocar delicadamente na alma!


Beijinhos


BIA

Júlia RibaRoja ha dit...

El goig d'estimar algú desitjat és tocar el cel amb la punteta dels dits...........