Tu, nascut de l’opulència,
no riguis, resta mut.
Fes la penitència que et pertoca
per no afanyar-te,
per no fer espatlla amb nosaltres.
Plora només per tu,
en solitud,
lluny de crits i brunzideres.
Perquè nosaltres,
ni monarques ni vassalls,
els oprimits,
ja haurem plorat abans,
també per tu,
que no trepitjares sender
ni t’afanyares en combat.
Per això, en aquell dia,
el de la de llibertat,
no diguis pas que hi eres.
(de POEMES ORFES)
3 comentaris:
O movimento a favor da libertação da Catalunha cresce e avança, como bola colorida nas mãos da esperança!
Está cada vez mais próximo o cumprimento do ideal desse povo oprimido por demasiados anos. Só não o vê quem se recusa a ver... esse é o pior cego!
Quando eesse instante chegar que se mantenha arredado e seja coerente com a postura de nada fazer que mantenha a boca calada e que não diga que esteve aqui, ao lado de quem "luta", através da voz, da sua arte ou de um qualquer outro instrumento!
Visca Catalunya! Visca la Terra!
Bon cop de falç
Bon cop de falç
Abraçada tendra
BIA
Embora com dificuldades em entender certas palavras, entendo o poema belo, como o sonho de liberdade manifesto pelo poeta. Visca la liberdad!
Sandra.
Tens raó, ara, els que encara a hores d'ara ens van en contra, els que a hores d'ara encara ens combaten amb tota mena d'armes ignominioses i traicioneres, un dia, quan aconseguim la nostra llibertat i ens deslliurem del jou, aquell dia no podran dir que hi éren, no podran explicar el perquè no hi éren, no podran aguantar la mirada dels seus fills i néts, quan aquests els preguntin; " I tu on éres....?" " I tu per què no vas lluitar....?"
Publica un comentari a l'entrada