TREBALLAR? Sí, PERÒ NOMÉS PER A ENRIQUIR L'ÀNIMA, NO PAS LA BUTXACA...
dimecres, 22 de juny del 2011
déu...
Havia après a tocar un instrument. Vingué déu i em tallà els dits. I vaig estimar sense dits. Vingué déu i, en la seva infinita misericòrdia, matà el meu ésser estimat.
BENVINGUTS, NOVAMENT, A CASA MEVA I A CASA VOSTRA. Aquest és el meu racó literari. Hi trobareu contes, fragments de novel·la, poesia, pensaments...
Si us ho "baixeu" em semblarà molt bé. De fet, em fareu un honor. Però per a fer-ho heu d'anar aquí sota, a "l'arxiu del bloc" i triar només l'article que vulgueu, altrament baixaríeu tot el cartipàs sencer. Una altra cosa que podeu fer és enviar-ho per correu a les vostres amistats "clicant" aquesta icona blanca petita en forma de sobre de carta que hi ha a sota de cada article. I si m'hi poseu comentaris, doncs, fantàstic. Tal vegada entre tots puguem començar a descabdellar una mica aquest pandemònium que estem vivint, el nom del qual sembla ser que és "societat del benestar" (quina colla d'hipòcrites!).
A part. Si us ve de gust, podreu passar des d'aquí als altres blocs meus. VISCA LA TERRA I MORI EL MAL GOVERN! SALUT.
3 comentaris:
... como poderias perdoar se te levou a alma?
Este deus, leva-nos tantas vezes a alma!
é difícil perdoar tal coisa....
Déu és un ésser cruel i venjantiu, destructor d'ànimes lliures i assassí de somnis.
Cada cop que llegeixo això..............aixxxxxxxxx, em fa posar trista, molt trista......la vida no és pas justa.........
Publica un comentari a l'entrada