TREBALLAR? Sí, PERÒ NOMÉS PER A ENRIQUIR L'ÀNIMA, NO PAS LA BUTXACA...

dissabte, 2 de maig del 2009

Et veig adolescent,
sobre les carenes... per les tosses,
com una musa púber i blanca abrigada de neu d’hivern,
I així saltirones al conjur de les llunes
i els teus cristallets de llum, reblerts de tendresa,
cabriolen, ara, de nit,
sobre el llom, fet d‘aigua lusa,
de la meva muntanya.

(de "POEMES ORFES")



4 comentaris:

BIA ha dit...

Salvador...Quines paraules!!

Ao abrigo das intempéries da vida, encontro a tua companhia no sonho e na "il'lusió".

Senhor da montanha d'água lusa...
Tu vinhas a caminho quando a mágoa me dilacerava...

Chegaste enfim e ofereces-me a leveza e a profundidade de um sentir correspondido!

Cabriolemos na liberdade da il'lusion do jogo de querer, na luz que os nossos olhos irradiam!


T'abraço muito ternamente


BIA

BIA ha dit...

É poesia...poesia...o Sentimento!

BIA ha dit...

Cabriolemos na luz da alegria!

Júlia RibaRoja ha dit...

Molt bonic....!