TREBALLAR? Sí, PERÒ NOMÉS PER A ENRIQUIR L'ÀNIMA, NO PAS LA BUTXACA...

dissabte, 26 de setembre del 2009

COMPANYA LUSA, ROSA BLAVA.


Han inventat un déu. 
És aquell déu d’enlloc
que no hem causat nosaltres.


Perquè tu,
núvia de rei absent,
amiga de saltamarges,
tu, companya lusa, rosa blava,
que sorgires d’allí
allèn dels mars i les mareesdel sud de Lusitània,
tu no causares déu.


Quant a mi,

ombra en el teu cos,

ombra breu a la deriva,
t'he de dir que

tampoc no observo ídol.


Dic, per tant,
que cap divinitat no és certa,
i afirmo, amiga,
que en sentir també l’obscur

hem begut l’amor a glops

i que Nós portem a les mans

la tèbia escalfor de les terres.


I tot és, companya lusa, rosa blava,

perquè som claror, nosaltres,

perquè no hem inventat déu,

però

som

reis,

els reis
certs
del cert reialme.

(de POEMES ORFES)


3 comentaris:

Maria ha dit...

Jo porto la teva pátria dins el meu cor! Jo porto la teva ânima el meu costat i et beso, rei cert del claror... et beso les mans, amb la tèbia escalfor del sentiment!


Não encontro palavras que possam fazer jus ao lindo poema que me ofereces como prenda de aniversário. Digo-te que foi das prendas mais maravilhosas que já me ofertaram!


Bem hajas querido Salvador, bem hajas meu Amigo, meu rei, meu Irmão da alma!


T'abraço tendra


Beatriz

Júlia RibaRoja ha dit...

Preciós.........!

Unknown ha dit...



Passados mais de dez anos, ler este poema ainda me traz lágrimas ternas e saudosas aos olhos...


Una abraçada tendra i un grapat de besos suaus i amics

BIA