Ja ve pel camí.
Arribarà, m'abraçarà per l'esquena,
em besarà la nuca,
i em dirà:
tu ets els meu escriptor preferit,
ets el meu pintor preferit,
tu, el meu músic.
I jo...
somriuré.
I jo...
somriuré.
(de POEMES ORFES)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ja vinc pel camí de les petites (rares) coses…
I somric.
T’abraço per l’esquena.
Et beso ultranatural i multifruitosa.
Et beso la nuca
i et dic:
-Tu ets els meu escriptor preferit,
ets el meu pintor preferit,
(potser) el meu músic!
… i tu em somriurás!...
BIA
Bonic...!
Publica un comentari a l'entrada