...I no cal pas explicar què va fer en Miquel Servent a continuació (ni tampoc abans), seria molt llarg i feixuc, ompliria més de mil pàgines de tràngols lingüístics i trifulgues literàries cavalleresques britanesques i americanesques, amb innumerables justes i desafiaments a glavis i llances i boles de punxes. En canvi, per haver estat prou rellevant, paga la pena de fer menció aquí de l’homilia que estrenà el seu primer dia de ministeri de camp, en el seu intent de salvar, si més no, els mobles culturals, en un poblet de l’interior conegut per Organyà del Sermó. Aquest n’és un fragment:“...i ara, gràcies al deixondiment de la universalitat globalitzadora de les conjuntures, els maniqueismes s’han esfilagarsat i decandit i, a causa del desmembrament universal, les grans corporacions reunifiquen primer i, subliminarment, aprés, disgreguen i concassen i estabilitzen els compatricis amb particularitzacions ben paleses d’estratègia calculada segons cada corpuscle natural i cultural a arrossinar en un maremàgnum genèric i col·lectiu de sumptuosa i untuosíssima efectivitat, la diversificació de les quals corporacions és un pretext tan ceballot i estult com la pura comprensió de l’inescrutable i l’ineluctable. En definitiva, i abreviem: que, ara que tots som ciutadans del món i aprenem les anglosaxonímies que toquen, germans, es veu que s’ha acabat la misèria. "Visca fashion lliure!!" -cridaren uns feligresos, defensors del món global. "Doncs, què vol que li digui...? No! Ni parlar-ne!”-replicà en Servent.
Entre neons de colors i alegries, la mossa de llum instal·lada a l’anunci del frontispici li acaba de fer l’ullet i ell s’ho ha pres molt seriosament. Fet i fet, s’ho ha cregut sense adonar-se que aquesta fembra virtual tan ben cossada fa l’ullet a tothom d’una manera absolutament estúpida i automàtica, i cada mig minut. Malgrat tot, la clara vocació de predicador aconfessional universal que el conduirà al calvari dels lletraferits ja ha florit. Sí. Mentre ell escriu: "Vaparir! En un lugar de la Mancha...”, i tot allò que segueix, ja corren els daus, roden les aspes dels molins i per un altre flanc s’esmunyen els esnobs esgaripant com imbècils acabats: “Fashion! Stop! Look! Parquing! Shop! I need you! Fabulous! Globe!, globe!, globe!” I un munt de cretinismes més.
El més fotut i trist, desastrós d’aquesta curta història, tan certa com estupenda, és que, mentre la mediocritat guanya terreny, les cultures van morint. De la qual cosa es dedueix que per aquesta causa: ELS ANGLESOS RIURAN ETERNAMENT.
1 comentari:
I el més penós de tot és que no és una llengua que comparteixi espai, com a tota bona invasora i imperialista, aquesta llengua, entra, envadeix, mata i ocupa....això sí, tot molt civilitzat, que som europeus i potser un dia britanics amb perfecte anglès, oh yes my brother in arms....!
Publica un comentari a l'entrada