I si després d’observar el vol de les aus, tan encimbellat,
provem de mirar més a prop
per si sorprenguéssim qualcuna cara afable de conill,
de guilla o de senglar?
Qui ho sap, tal volta, des l’altar de la terra
o des de l’absis del bosc
vagin sorgint, un a un, tots els rostres de l’ésser estimat.
(de POEMES ORFES)
provem de mirar més a prop
per si sorprenguéssim qualcuna cara afable de conill,
de guilla o de senglar?
Qui ho sap, tal volta, des l’altar de la terra
o des de l’absis del bosc
vagin sorgint, un a un, tots els rostres de l’ésser estimat.
(de POEMES ORFES)
1 comentari:
Què maco, i és que poder veure l'ésser estimat en tots els rostres innocents d'un bosch vivent és la sublimació de l'amor......com ho és la poesia de la vida........
Publica un comentari a l'entrada