dijous, 20 de novembre del 2008
PENSEM-HI... A TIME TO THINK...
Senyor Mozart, ja pot anar enllestint un rèquiem per als oprimits i dos o tres milers, (o quatre o cinc) per als opressors.
Mr. Mozart, can already keep on finishing a requiem for the oppressed ones and two or three, (either four or five) for the oppressors.
Quin greu ens sap haver d’invocar els arbres per a cantar-los les absoltes i descriure un riu per a dedicar-li l’últim rèquiem, quin greu per les valls quan els hàgim de compondre l’epitafi.
Which severe knows for us to have to invoke the trees to sing the prayers for the dead and to describe a river to dedicate the last requiem, which severe for the valleys when we have to compose the epitaph to them.
(I do not know English. To write an automatic translator, there are probably many mistakes. Excuse me.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
És trist........un epitafi no està fet perque els morts els llegeixin, només són estúpides bondats sobre els que ja no hi són, que curiosament sempre han estat els millors amics, millors esposos, millors fills, millors....en tot..........el dia que les valls i els arbres marxin, no quedarà ningú per fer-los epitafis, aquell dia, tot haurà sigut perfecte........
Publica un comentari a l'entrada